tag:blogger.com,1999:blog-71419729612240356222024-02-07T06:50:38.677+01:00Obert per reformaUna visió jove, crítica i d'esquerresSóc unhttp://www.blogger.com/profile/05895949729997331426noreply@blogger.comBlogger21125tag:blogger.com,1999:blog-7141972961224035622.post-40178615226420419392010-06-07T17:52:00.003+02:002010-06-07T18:02:39.932+02:00Cultura democràtica en hores baixes<div align="justify">Columna publicada a Mallorca Confidencial el 7 de maig de 2010:</div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify">"L’altre dia vaig veure un debat a la televisió autonòmica de les Illes Balears i em vaig adonar de l’escassa cultura democràtica de la nostra comunitat. Em refereixo a l’actual polèmica sobre la responsabilitat política de les actuacions dels <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAtETtHnvQOvkL0lvbwrj21BSNCycSA6yy8Mb_Jc9OJWkQd7-j28kD3CX_C3q0YJ01jZ8QGo6w91J5EYwbxWzs4AZqUEGU7GgYQniGsf6UBAtKeY8R8LQBc7ltd-kJdlbBjSYRgi5Al22w/s1600/timthumb.png"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; FLOAT: left; HEIGHT: 230px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5480062669858595298" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAtETtHnvQOvkL0lvbwrj21BSNCycSA6yy8Mb_Jc9OJWkQd7-j28kD3CX_C3q0YJ01jZ8QGo6w91J5EYwbxWzs4AZqUEGU7GgYQniGsf6UBAtKeY8R8LQBc7ltd-kJdlbBjSYRgi5Al22w/s320/timthumb.png" /></a>diversos departaments governamentals. Tant a nivell autonòmic, com a nivell municipal a Palma. El problema rau en dues vessants distintes. D’una banda, la societat, i de l’altra, la classe política. A qui hem de demanar responsabilitats polítiques sobre el cas Voltor o sobre el cas IMFOF?<br /><br />En primer lloc, la societat ha de saber diferenciar entre el govern i els partits polítics que el conformen, no per a eximir de responsabilitats el partit majoritari dels que l’integren, sinó, justament, per a entendre la realitat política actual. Un govern de pacte no és nociu per se, ni prop fer-hi. Té els seus avantatges, com la varietat ideològica, i els seus inconvenients, com la imatge desorganitzada del govern. Vet aquí el segon factor explicatiu de l’escassa cultura democràtica: els polítics.<br /><br />No podem culpar només el PP de les seves jugades estratègiques per a responsabilitzar Aina Calvo respecte de tot quant s’esdevé a les empreses municipals. És una política d’oposició totalment lògica. Que un govern de pacte sembli, a ulls dels ciutadans, un òrgan executiu desorganitzat és culpa del mateix pacte de govern. Per a modificar aquesta imatge hi ha diverses solucions. Per a començar, més important que un codi ètic és posar les bases perquè aquest s’acompleixi. Això comença per no atorgar plens poders d’actuació sobre un departament governamental a un únic partit. En l’anterior Govern Antich, aquest fet s’intentà solucionar oferint direccions generals a partits distints d’aquell al qual pertany el conseller. Però, tant en un cas com en l’altre, hi ha la necessitat d’un líder amb capacitat de cohesionar i uns partits amb voluntat d’estar-hi. Segurament, a les Balears, hi han fallat ambdós factors.<br /><br />Per tant, perquè un govern de coalició ofereixi una imatge cohesionada i tengui el mínim de fractures internes possibles, es necessita, d’una banda, dividir més eficientment els càrrecs executius, i, de l’altra, un líder fort que governi amb uns partits disposats a pertànyer a un tot. Encara que només sigui durant el temps que duri aquest govern. I atès que l’única alternativa al fet que a les Balears governi la dreta sembla ser la dels governs de coalició, val més no dependre de partits caciquils i reforçar la figura del líder. Així, potser aconseguirem que la societat entengui que els governs de coalició no tenen per què ser pitjors que els de partit únic i podrem demanar responsabilitats amb més legitimitat."</div>Sóc unhttp://www.blogger.com/profile/05895949729997331426noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7141972961224035622.post-85988698510916957362010-05-19T09:18:00.003+02:002010-05-19T14:22:50.199+02:00Optimista<div align="justify">No se si és per la recent proclamació del Barça com a campió de lliga davant d’un Madrid plagat d’estrelles estrellades. Tampoc sé si és perquè quan t’aixeques d’hora havent acabat la son et sents millor. O perquè estic descobrint als Manel, un grup que només fa cançons que et deixen bon sabor de boca. També potser perquè he posat la televisió i duen més de mitja hora sense notícies crispants. Qui sap, per ventura és perquè quan he pujat la persiana m’he trobat amb la Torre Agbar sota un cel blau i il·luminat per un Sol encara mandrós que sembla que no es vulgui despertar. No se perquè, de veritat, però hi ha dies que t’aixeques optimista davant els reptes que et depararà el camí.<br /><br />La setmana passada em vaig assabentar, per un conegut, que existeix un tipus de psicologia que s’anomena emocional i que ajuda a perllongar aquests moments optimistes que ens regala la vida i intenta contenir les sensacions negatives perquè no durin tant temps. Quatre o cinc dies després un professor del meu Màster, que és professor de psicologia a la Autònoma, em va dir que aquells que veuen la vida de forma negativa està comprovat que tenen una perspectiva més real del món. Doncs ja ens val.<br /><br />La veritat és que no tinc ni idea de psicologia emocional, ni tampoc tinc ni idea de contenir ni retenir sentiments. Tampoc vull pensar que tinc una concepció irreal del món però si és la única explicació del meu optimisme crònic, serà que visc en un món platònic.<br /><br />Os deixo un vídeo a veure si tots ens tornem una mica més optimistes:</div><br /><br /><object width="640" height="385"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/y8BKQ1K4Y4k&hl=es_ES&fs=1&"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/y8BKQ1K4Y4k&hl=es_ES&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="640" height="385"></embed></object>Sóc unhttp://www.blogger.com/profile/05895949729997331426noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7141972961224035622.post-73982519563919468812010-04-26T10:32:00.003+02:002010-04-26T14:14:53.280+02:00Les dues cares de la veritat<div align="justify">La setmana passada perdérem un dels espanyols amb major projecció internacional de la història contemporània. No obstant això, la seva carrera política va estar plena de contradiccions. Segurament no eren contradiccions personals, però eren contradiccions per a tots aquells que ens interessam per la política i l’esport.<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDWH1BDAiVateyLMg9qyVg9nGC0eTBJGd6fMKYD5gfiBzjhrlM_WmXfAwanLricgERNa_jADKBegyBwY4IqMadSAfdg0XaswUD0xE4QqNoG2ovfBLpaSrfys_ugS50bye-Lo6Yli9pSDEO/s1600/106266_samaranch_and_franco1967.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 248px; FLOAT: left; HEIGHT: 320px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5464361594645255202" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDWH1BDAiVateyLMg9qyVg9nGC0eTBJGd6fMKYD5gfiBzjhrlM_WmXfAwanLricgERNa_jADKBegyBwY4IqMadSAfdg0XaswUD0xE4QqNoG2ovfBLpaSrfys_ugS50bye-Lo6Yli9pSDEO/s320/106266_samaranch_and_franco1967.jpg" /></a>Ningú no pot negar que Samaranch fou —juntament amb els primers alcaldes de la Barcelona democràtica: Narcís Serra i Pasqual Maragall— el màxim implicat en la concessió dels Jocs Olímpics a “Barcelona 92”. Consegüentment, es pogué transformar la Ciutat Comtal, reconvertir Barcelona en el model de ciutat mediterrània per excel·lència i, d’aquesta manera, introduir de bell nou Espanya en el món internacional.<br /><br />N’hi ha molts que asseguren que el President del COI va nedar entre dues aigües, i molts d’altres, que és el model de la transició democràtica, ja que demostrà que un franquista pot arribar a fer molt per l’Espanya demòcrata. Al marge d’opinions públiques totalment infundades i sense la més mínima intenció de crear polèmica, les dades objectives són clares: Samaranch va ser membre actiu La Falange i en època franquista va ser regidor d’esports de Barcelona, Delegat Nacional d’Esports i President de la Diputació de Barcelona.<br /><br />Tots tenim un passat. I no està malament que tots aquells que vàrem néixer en democràcia recordem que no era només aquell home que s’estava a la llotja presidencial a les Olimpíades. El president del COI, recentment traspassat, també va tenir un passat obscur. Juan Antonio Samaranch també formà part del govern dictatorial més llarg, corrupte i sanguinari del segle XX.</div>Sóc unhttp://www.blogger.com/profile/05895949729997331426noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7141972961224035622.post-86796031363226517932010-04-19T13:51:00.002+02:002010-04-19T14:06:01.419+02:00Hi manca morat<div align="justify">Dimecres passat va fer 79 anys que milions d’espanyoles envaïren els carrers de les seves ciutats per celebrar la instauració de la Segona República Espanyola.<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJCMiMHk_u46ci4BPrKjoB6bvjRqEK3dyjpMIymYCBEjQtTd2VTR16dYyaoApCpOOiIs4bktzY5m8lOMN8TjI-lh3_KKtK0bvNNiiBaEdfNz7Sxoykhttc4xlqHp7Fz-81gFhJMxdvOPdF/s1600/f190f89da4adffdf2e07135ee6f2c0fc8b52804b.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 258px; FLOAT: right; HEIGHT: 250px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5461818483621902626" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJCMiMHk_u46ci4BPrKjoB6bvjRqEK3dyjpMIymYCBEjQtTd2VTR16dYyaoApCpOOiIs4bktzY5m8lOMN8TjI-lh3_KKtK0bvNNiiBaEdfNz7Sxoykhttc4xlqHp7Fz-81gFhJMxdvOPdF/s320/f190f89da4adffdf2e07135ee6f2c0fc8b52804b.jpg" /></a>Actualment es troba molt present de bell nou el tema de la Memòria Històrica. I són molts els dretans que defensen que no s’han d’“obrir ferides del passat”. Però, contràriament al que aquests sostenen, la Segona República no ha de recordar tan sols l’obertura de tombes i fosses, el jutge Garzón o l’ús del sistema judicial de forma partidista. Parlar de la Segona República no ha de ser únicament un record gairebé oblidat de la Guerra Civil. Ni tan sols no ha de ser exclusivament un record d’allò que ens arrabassà el franquisme.<br /><br />Quan parlem de la Segona República Espanyola, parlem de la primera vegada que el nostre estat assumia les bases teòriques del republicanisme. I el republicanisme no és simplement l’absència de monarca. El republicanisme és igualtat entre homes i dones, igualtat d’oportunitats, laïcisme, educació pública, sanitat pública i, sobretot, democràcia representativa en la millor de les seves vessants.<br /><br />La commemoració de la Segona República Espanyola és la demostració del fet que continua havent-hi gent que lluita per uns ideals que un dia, fa gairebé 80 anys, emocionaren, motivaren i il·lusionaren tota una societat. Uns ideals que foren arrabassats de tal manera que, actualment, molts sentim encara que hi ha una bandera en què hi manca morat.</div>Sóc unhttp://www.blogger.com/profile/05895949729997331426noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7141972961224035622.post-65882153994316607332010-04-14T10:54:00.005+02:002010-04-14T11:18:27.066+02:00Visca la República!<p align="justify">En commemoració del Primer aniversari del meu blog, com no podria ser d’una altra manera, faig referència al meu primer article. Tornem a estar a dia 14 d’abril. Avui fa 79 anys que ens varen donar una il·lusió als espanyols. Una il·lusió que ens la van robar i que mai no ha tornat a les nostres vides però que lluitarem per tornar a tenir-la.<br /><br />Sento molt no poder-me estendre perquè avui la JSC de Barcelona, com a entitat republicana que som, tenim molta feina. Vos deixo amb un document inèdit que he trobat a internet. Un document audiovisual que ens mostra totes les il·lusions que despertaven aquell dia 14 d’abril: La introducció de la dona en la política, la modernització de Espanya, la necessitat de canviar les coses, el prestigi internacional...</p><p><object width="480" height="385"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/1vzCNPzFuo4&hl=es_ES&fs=1&"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/1vzCNPzFuo4&hl=es_ES&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"></embed></object></p>Sóc unhttp://www.blogger.com/profile/05895949729997331426noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7141972961224035622.post-65128057108708036902010-04-12T10:44:00.003+02:002010-04-12T10:46:34.869+02:00Canvi de caràcter<div>Balears està neguitosa. Després de tot el noticiari polític que ens ha envoltat en aquestes darreres setmanes, no és estrany: La corrupció ens ha envaït en la més pura intimitat.<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggd_DZzpb6swdghDCH86zdhbJHn5A_Da2J5oK8oYr2R1a-fnU_o8bhpo5GPPgIgbP2XNaaTNSJTTcusCXUAIhTb01rIfmqjT2XBBQUQc7NUpw8ijavXoXbp_l3_-EVBfmJXw8aPCRqpVq2/s1600/palacete.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 240px; FLOAT: left; HEIGHT: 320px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5459169194386106770" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggd_DZzpb6swdghDCH86zdhbJHn5A_Da2J5oK8oYr2R1a-fnU_o8bhpo5GPPgIgbP2XNaaTNSJTTcusCXUAIhTb01rIfmqjT2XBBQUQc7NUpw8ijavXoXbp_l3_-EVBfmJXw8aPCRqpVq2/s320/palacete.jpg" /></a>En una visita fugaç a Palma, vaig passar per ca’n Matas al carrer de Sant Feliu. No vaig ser l’única persona d’aturar-se per mirar cap amunt. “És aquesta?”, em va demanar un home. Doncs sí, unes 15 persones en menys de 2 minuts varen fer exactament el mateix gest: Una mirada a l’aire, per constatar que era el “palacete” que sortia per la tele, i després, molt ràpidament, baixaven la mirada al terra i negaven amb el cap. Un gest de desafecció profunda, de disgust, de frustració, en definitiva, de decepció.<br /><br />La societat balear té dubtes. Fins ara no hem estat mai capaços de distingir els polítics, els hem posat sempre dins d’un mateix sac: “Tots són iguals”. Però és hora d’aparcar els dubtes i deixar d’acotar el cap davant les decepcions i les frustracions polítiques. Com a societat, no hem de continuar amb aquesta visió negativa. No pensem que “el que passi d’ara en endavant és igual, així mateix..., tots són iguals”. Els balears hem de demostrar més que mai que no estam conformes amb la manera de fer les coses de certs polítics i hem de ser els primers que els hem de demanar un rendiment de comptes. Quin millor moment per a la mobilització que aquest, ara. La política és construïda pel poble i per servir el poble, i tots hem de fer que la política democràtica guanyi sobre la tirania de cartera.</div>Sóc unhttp://www.blogger.com/profile/05895949729997331426noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7141972961224035622.post-86039597458997478922010-04-10T09:11:00.005+02:002010-04-10T14:48:08.573+02:00Nit màgica<div align="justify">La nit començava amb il·lusió i emoció. Arribavem a l'annexe del Palau Sant Jordi i, encara que la cua arribava ben lluny, no vam <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi97iSpvD2stl-UPZ3Ws6XP5vVy5HD3e4A1cwjY9P6D-qUyAQhgkvxGR0H6H0cZwZYPYPCqfHOr1PqnkRylftMOW_QLb2GVHI8Ei96vGqiu3Wu5NziHI2MwC6-mz4SiQzLPRk2UY0pZaPhF/s1600/Loquillo3.jpg"></a>tardar gaire en entrar al pavelló: Sant Jordi Club. Després de passar pel passadís inicial vam arribar a una primera sala on hi havia 2 barres de bar i diferents sofàs. Un teló negre tapava la sala principal. Sense tan sols pensar-ho varem entrar.<br /></div><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 396px; DISPLAY: block; HEIGHT: 320px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5458489353270991762" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiq-WgLTv8vEaPv_mViZEsmSKwwm-pnFEFTrAangZzxrBSrZvICUb4zdaLgkWFcu2-blPKWn_fUeWLCHs7MONY15GjEUFrFz0c6ckMt_Pvz8cbWeot2hIJffQ0qnYDul-SE58sGg8Eqxo66/s400/Loquillo3.jpg" /> <p align="justify"><br />"Loquillo, 1980-2010". La frase es podía llegir al bell mig de l'escenari, sense teló, sense res que aporti emoció afegida a una entrada triunfal, baixant el teló o amb focs d'artifici... No es necessari cap tipus d'element que intenti millorar l'espectacle quan l'espectacle és ell: Jose María Sanz, el Loco, Loquillo.<br /><br />El millor artista de Rock español que encara resisteix damunt els escenaris va fer-me recordar els moments més feliços de la meva vida (Només recordo aquests). Va passar pels seus trenta anys. Des de les cançons dels seus dos darrers discs: Balmoral i Hermanos de Sangre; fins a cançons de tota la vida com La Mataré, Carne para Linda, Todo el mundo ama a Isabel, Rock & Roll Star, Feo fuerte y formal, i un llarguíssim etc.<br /><br />El gegant, com sempre, es va menjar l'escenari i em va seguir deixant bocabadat. Quin artista. Clava un personatge rodó, fins arribar al seu clímax final en la interpretació del "Cadillac solitario". Visca el Rock & Roll. Grande Loco.<br /><br /><br /><br />P.D.: Que feia el senyor Laporta al públic si avui juga contra el Reial Madrid?</p>Sóc unhttp://www.blogger.com/profile/05895949729997331426noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7141972961224035622.post-53399540995615204212010-03-31T14:23:00.007+02:002010-03-31T15:11:35.611+02:00Barcelona pierde capital humanoPablo ya se encuentra en Montreal. Después de un par de días, cuando las lágrimas de más de uno ya se han secado, ya me veo con coraje de escribir cuatro renglones sobre su marcha. Es una marcha relativamente corta, pero 6 meses se notan.<br /><div align="justify"> </div><div align="justify">Cuando conocí a Pablo ya tenía una predisposición muy positiva. En la Residencia se hablaba de él como una persona a la que es imprescindible </div><p align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglZYl66MyfquWMIeM3AdMwSCvDwrWxDmKYhMnMhhGZpNIJaEW9LF1ZWnn2i72996fks2m67o2TIwtuW9tKBjvAKGomNYMpnTjoMqML0NFFNiQ1QC3VIa3hXHQAs1GMXRUAa2sxNx5fqvvD/s1600/n507809984_1335988_3915.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 320px; FLOAT: right; HEIGHT: 239px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5454784022797836018" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglZYl66MyfquWMIeM3AdMwSCvDwrWxDmKYhMnMhhGZpNIJaEW9LF1ZWnn2i72996fks2m67o2TIwtuW9tKBjvAKGomNYMpnTjoMqML0NFFNiQ1QC3VIa3hXHQAs1GMXRUAa2sxNx5fqvvD/s320/n507809984_1335988_3915.jpg" /></a></p><div align="justify">conocer. Y de hecho es así. Alguno ha usado la palabra "raro", pero como siempre he pensado, los raros los son por el hecho de estar por encima (en su caso "muy" por encima) de los demás, de los que denominamos normales. Si fuera por debajo utilitzaríamos el antónimo de lo que es.</div><br /><div align="justify">Pablo es capaz de hacerte reir a carcajadas, de meterte la bronca (políticamente correcta) de tu vida y de hacerte pensar como nadie lo puede conseguir con su edad. Barcelona pierde durante una temporada mucho capital humano. No por su propia inteligencia, que es mucha sino porque hace más inteligente y mejor persona a quién tiene al lado. </div><br /><div align="justify">Pablo, no importa desearte una feliz estancia en Montreal, porque no lo necesitas. Montreal ganará mucho contigo allí y tú te lo pasarás en grande. En este viaje solamente pierde Barcelona y los que te conocemos.</div><div align="justify"></div><div align="justify"> </div><div align="justify">P.D.: Siento mucho no haber encontrado una foto con Joan.</div>Sóc unhttp://www.blogger.com/profile/05895949729997331426noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7141972961224035622.post-238174156854525182010-03-23T17:24:00.003+01:002010-03-23T22:40:39.179+01:00Vergonya, cavallers, vergonya!La primera època de Govern de Jaume Matas a mi em va agafar molt jove. Va entrar al Govern de les Illes quan jo tenia 9 anys. Tot i això, donada la feina dels meus familiars més propers, recordo vagament l’aspecte d’aquell home. Era una persona pletòrica, amb un somriure d’orella a orella, d’aspecte sà, amb la pell assolellada, sana com el seu cabell negre i semblava que arribava per fer feina. Es va carregar tota la cúpula de “vells savis” del PP balear. Semblava que algú jove i vigorós arribava per reconvertir una dreta que ja feia olor a naftalina.<br /><br />Durant el seu segon mandat vaig tenir l’ocasió de coincidir molts més cops amb ell. La vegada que el vaig tenir més a prop fou en la inauguració <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwjbHp70Cyc9J1IPRDLrtWHCQhhQWiggkbFhN60Cy9Mv9bQ5eLSMBgH-tLAranjDCpStg-3AusE6w27SPyNBIznEtpD2T_cH2eomR8jAKtIsJVCyRsq2kczLMklE_2Ys9pjJqGThbYuwSg/s1600-h/dibuix.JPG"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 152px; FLOAT: left; HEIGHT: 191px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5451866283453138354" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwjbHp70Cyc9J1IPRDLrtWHCQhhQWiggkbFhN60Cy9Mv9bQ5eLSMBgH-tLAranjDCpStg-3AusE6w27SPyNBIznEtpD2T_cH2eomR8jAKtIsJVCyRsq2kczLMklE_2Ys9pjJqGThbYuwSg/s200/dibuix.JPG" /></a>davant la premsa de l’adquisició per l’Ajuntament de Calvià de la finca Galatzó per la meitat de diners que demanaven els propietaris (9 milions d’euros). Per cert, ¿per què a en Carlos Delgado, aquest batlle que tenia 40 assessors dels quals 9 cobraven més que Zapatero, encara no se l’ha citat davant la justícia? Deixant de banda l’amic d’en Matas, aquell dia, l’expresident mostrava una figura molt distinta. Estava esquifit, la pell molt més arrugada i blanca que abans i molt més del que seria natural per a una persona de la seva edat (en devia tenir 50). Portava ulleres, a més de les naturals que mostrava el seu rostre una mica més avall. La hipocresia era ara l’olor que havia contaminat la frescor de la naturalesa que ens envoltava. Semblava que no podia ni amb els prismàtics que li havien deixat. Amb ells em recordava un altre President de Govern d’un país molt distint al nostre i alhora amic del “quefe” d’en Matas quan formava part del Govern de l’Estat: “Una cabra!!! Heu vist quina passada?”<br /><br />La cabra estava en una roca ben amunt d’un monticle i estava tan propera a la vorera que semblava que anava a caure. Era l’estiu del 2006 i Matas ja devia estar preparant les maletes per anar a Washington amb algun amic.<br /><br />El canvi físic de la bonança a la quasi desintegració no és més que una metàfora dels canvis de la seva personalitat. Encara que, segurament, aquell somriure del 96 sabia ben bé el que volia dir.<br /><br />El darrer cop que vaig veure a “Màtigues” va ser en la investidura de Francesc Antich, al 2007. Jo em situava just darrera seu en un dels seients que es disposen per al públic. Estava llegint un llibre. Segurament el degué acabar a l’avió camí a terres americanes perquè no va tardar ni dos dies a protagonitzar el seu darrer acte d’irresponsabilitat i abandonar l’illa i els ciutadans als quals va robar.<br /><br />Els ciutadans tenim un problema molt greu de memòria, i tota aquesta problemàtica judicial ha ocupat els nostres cervells. Aquest expresident va ser la imatge del ciment a Mallorca, és el màxim responsable del fet que la zona sud de Mallorca sembli un Parc d’atraccions i que el Pla i el Llevant tinguin més quitrà que vi. I que Eivissa estigui dividida en dues, per més quitrà. I, encara a més a més, resulta que s’ha carregat l’Illa a preu de Palacete, compres a cop de bitllets morats i milions al banc.<br /><br />Avui, Jaume Matas i Palou, ex Molt Honorable i actual presumpte Molt Mal-lladre, es presenta davant el jutjat número 3 de Palma. El semblant trasmudat, el somriure fictici, forçat. Confiem que el canvi d’aspecte d’aquest personatge, presumpte lladre, corrupte, prevaricador, etc., etc. (fins a 9 delictes, que podrien comportar-li fins a 30 anys de presó), al llarg dels anys, en el Govern de les Illes Balears i al de l’Estat, a la fugida clamorosa i a la tornada vergonyant, no ens provoquin cap tipus de pietat: com si es tractés d’un Dorian Gray insular, no és la política que l’ha transformat, és la hipocresia, l’ambició, l’autoritarisme, la irresponsabilitat, la supèrbia. En definitiva, la corrupció.Sóc unhttp://www.blogger.com/profile/05895949729997331426noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7141972961224035622.post-23615674989834224252010-03-04T11:27:00.002+01:002010-03-04T11:29:08.662+01:00Un discurs que Balears necessita<div align="justify">Confiança en sí mateixa. Aquesta és la imatge que s’ha pogut percebre de n’Aina Calvo, batllessa de Palma, aquest matí al “Bon Dia Balears” d’IB3. Al principi ha mostrat una mica de nervis i ha pecat de, durant cinc minuts, mantenir un discurs massa enfadat.<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheurajKaZ5tdmb8qS_LmsOpTvofcI1JDLvPCJT_bJ1_dPGaQkvG8P0znoocNS80t5WMYw3Jw_vK5I2YRk1j6-F8BTQw7UoAHqH4XxwJvSKcRqYbyI3KZz5JLJa0z5dA07wP074lR5jh1zM/s1600-h/280px-Aina_calvo1.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 280px; FLOAT: right; HEIGHT: 280px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5444723488187709570" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheurajKaZ5tdmb8qS_LmsOpTvofcI1JDLvPCJT_bJ1_dPGaQkvG8P0znoocNS80t5WMYw3Jw_vK5I2YRk1j6-F8BTQw7UoAHqH4XxwJvSKcRqYbyI3KZz5JLJa0z5dA07wP074lR5jh1zM/s320/280px-Aina_calvo1.jpg" /></a>No obstant, ha pogut reconciliar-se ràpidament amb ella mateixa, entre d’altres coses per la massa bona voluntat de la parella de periodistes que l’entrevistaven. Ha pogut demostrar clarament la seva convicció de que les seves idees i les seves iniciatives per a la millora de la ciutat de Palma són les millors que es poden oferir.<br /><br />També hem pogut comprovar la seva convicció de que aquesta situació política a Balears només pot superar-se amb l’ajuda de tots els partits que conformen l’esfera política de la capital illenca. Llevat d’algun retret als partits que anteriorment formaven la majoria de govern a Balears (PP i UM) ha seguit un discurs molt amable i “de suma”.<br /><br />No m’ha sorprès, venint d’aquesta crack de la política balear, però sempre agrada que et recordin que a les Illes sí que existeixen polítics amb un discurs clar i amb ganes d’engrescar-se amb la ciutadania. Amb un discurs que convida a la cooperació i a superar els entrebancs i no a retreure actes totalment negatius, que han de ser denunciats, però obviats per tal de millorar la imatge de la política en global sense acudir a la necessitat de rebaixar-se a l’enfrontament.<br /><br />Aina Calvo és la cara més lluent, moderna i jove de la política Balear. Justament la batllessa que Palma necessita. Molt bon discurs-entrevista.</div>Sóc unhttp://www.blogger.com/profile/05895949729997331426noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7141972961224035622.post-88408592117582173032010-02-10T12:56:00.005+01:002010-02-10T13:06:06.767+01:00Periodistes d'esquerres i de dretes<p align="justify"><object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/6uONTzlIBJg&hl=es_ES&fs=1&"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/6uONTzlIBJg&hl=es_ES&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object><br /><br />No es un programa que miri molt, de fet no l'he vist mai sencer. Però avui escoltant la cadena ser quan he surtit a córrer per la Barceloneta s'ha sentit un anunci on surtia aquest tros i l'he trobada una crítica molt bona, segurament fàcil, però molt bona. Per cert, dia perfecte per surtir a córrer pel litoral barceloní. </p>Sóc unhttp://www.blogger.com/profile/05895949729997331426noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7141972961224035622.post-42837658271996304702010-02-09T11:18:00.001+01:002010-02-09T11:37:48.497+01:00¿Per què els polítics són el 2on problema dels catalans i el 4t dels espanyols?<div align="justify">Hi ha milions de coses que podem dir per a contestar aquesta pregunta. De fet, segurament cada català i cada espanyol podria dir la seva, segons la seva pròpia perspectiva de vista.<br /><br />No obstant, intentaré donar una mica de llum al tema. Si ens aturem a mirar <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiW2QPtaOS_4VS6l0vz2Duk-qtMvif_88msYM5kduUckNTCYSfxHD5m_mK617xDBQV4aMcmnGo2-OknQSJ_TiJSEX76Dd8AKEDwKH6SlWPV8JCbF1-9dTA4bDy4CsLlMowX8I_csHLhtVf2/s1600-h/f033bh01.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 128px; FLOAT: left; HEIGHT: 200px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5436190985913285522" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiW2QPtaOS_4VS6l0vz2Duk-qtMvif_88msYM5kduUckNTCYSfxHD5m_mK617xDBQV4aMcmnGo2-OknQSJ_TiJSEX76Dd8AKEDwKH6SlWPV8JCbF1-9dTA4bDy4CsLlMowX8I_csHLhtVf2/s320/f033bh01.jpg" /></a>les enquestes dels darrers anys podem comprovar que fins ara l’abstencionisme i la denominada desafecció política han anat a l’alça entre el poble català i espanyol. No és complicat pensar que els polítics como a “classe social” apartada son un problema. I aquí rau el problema més important, que veiem els polítics com una classe social distinta a la nostra, és a dir, que estan separats de la ciutadania. La de vegades que hem escoltat un cop rere l’altra “haurien de ser mileuriristes i veuries tu”, “haurien d’agafar el metro o el tren, com fem nosaltres”. Són només uns exemples.<br /><br />Aquest, en la meva opinió, és el major argument explicatiu de per què el polític és un problema. No és un problema pel fet d’existir. Ha d’existir. És que els polítics es veuen com una cosa llunyana. Podem explicar per què els polítics es veuen tan llunyans de la ciutadania? Tampoc existeix una explicació clau. Podem partir de l’herència política del franquisme, del “tu hijo no te metas en política” (cosa que m’ha dit el meu pare més d’un cop). Aquesta cultura política va a pitjor en temps de crisi on el ciutadà veu que ja no només son una classe social distinta sinó que, a més, no solucionen el problema.<br /><br />Al veure que hi ha una classe política en la que es millor no ficar-s’hi i, que a més, no solucionen els problemes i estan tot el dia barallats sumant que les noticies dels mitjans solen parlar dels polítics corruptes (per sort encara segueix essent notícia) es normal que la sortida fàcil de tot ciutadà, que a Espanya sòl tenir poc interès en la política, sigui dir que els polítics son un problema. </div>Sóc unhttp://www.blogger.com/profile/05895949729997331426noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7141972961224035622.post-67276339504001787052010-01-09T15:46:00.006+01:002010-01-09T17:05:27.936+01:00Nacionalisme, garant de la cultura?<div align="justify">Poc a poc, quan t’endinses en el món de la política catalana t’adones del debat constant que alguns partits polítics prioritzen per damunt qualsevol altre en l’agenda política: el nacionalisme.<br /><br />Més d’un cop, m’he sorprès de la facilitat que tenen els polítics nacionalistes per autoproclamar-se abanderats de la cultura catalana, tal que el Partit Popular es presenta a la societat com abanderat de la “cultura española” (el nacionalisme espanyol).<br /><br />La realitat és que no sé on estaven aquests polítics que ara s’omplen tant la boca de “Catalunya” quan els partits als que ara representen, ni tan sols existien en la lluita opositora al franquisme. Aquella era i és Catalunya.<br /><br />La realitat és que no sé on estaven aquests polítics que ara s’omplen tant la boca de “Catalunya” que critiquen la no catalanitat dels partits obrers i d’esquerres quan els que ells denominen despectivament “xarnegos” es deixaven, i encara es deixen, la pell per Catalunya i el poble català. Aquests “xarnegos” no només pertanyen al poble i a la cultura de Catalunya sinó que són una part molt important.<br /><br />L’oposició al discurs més àrduament nacionalista espanyol mai no ha estat el nacionalisme català. Han estat les esquerres. Per tant, els socialistes hauríem de fer un esforç per no entrar en el debat nacionalista perquè no hi ha millor català ni millor vetllador de la cultura i la dignitat de Catalunya que qui es preocupa pel poble català. Perquè no hi ha cap dubte de que és aquest, el poble de Catalunya, el màxim garant de la cultura catalana.<br /><br />De fet, a la darrera enquesta publicada pel CIS es mostra com les màximes preocupacions dels catalans són l’atur i l’economia i situem els temes nacionalistes, com per exemple l’Estatut, en llocs molt allunyats dels capdavanters (al 16é). No és aquesta una evidència de que el debat no és el nacionalisme?<br /><br />En conclusió, el nostre discurs no s’hauria de centrar en demostrar lo catalans que som sinó en demostrar lo a prop que estem dels ciutadans, i d’aquests dels més desafavorits.</div>Sóc unhttp://www.blogger.com/profile/05895949729997331426noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7141972961224035622.post-24938172379168830002009-10-28T11:47:00.002+01:002009-10-28T11:48:52.597+01:00Govern vs. partit<div align="justify">Són moltes les crítiques que ha de suportar un partit quan forma Govern i, moltes més si ho està fent en coalició. Un dels majors errors que poden cometre, i de fet cometem, és el no saber diferenciar un partit polític i el Govern al que pertany. No només la ciutadania que no ens adonem de quina és la diferència, ni la premsa que tampoc la aconsegueix posar-la de manifest, també els propis partits polítics que no sabem com mostrar-la.</div><div align="justify"><br />Caiem tots en l’error de pensar que el que fa o desfà un govern és el que fa o desfà un partit. Des dels partits polítics no sabem fer veure la diferència entre les dues vessants. Hauríem de treballar per a que el poble s’adonés, sense entrar en el debat dels governs de coalició, que no tot el que fa el govern va en consonància amb les idees polítiques del partit que hi és, i menys en un govern de coalició on l’executiu ha de consensuar totes les polítiques amb opinions no del tot concordants amb l’opinió d’un dels partits.</div><div align="justify"><br />Tampoc s’explica que el partit polític també treballa i molt per a la societat estant o sense estar en el govern. És veritat que estant en el govern els dirigents executius d’un partit polític entren a formar part del Govern però també segueixen formant part d’un partit on la seva base no està treballant només per a la consolidació del govern, sinó en molts altres camps importants per a la societat: Conferències, debats ideològics, diades culturals, i un llarg etc.</div><div align="justify"><br />El partit no és el govern i això s’ha de deixar ben clar. Les idees i polítiques d’un govern no sempre han d’estar en acord a allò que professa el partit i tampoc amb tots aquells que s’inclouen dintre d’un partit i això no fa sofrir en cap moment els ciments de cap govern perquè sempre ha sigut així. El Govern és per al poble, el partit és per als seus militants. </div>Sóc unhttp://www.blogger.com/profile/05895949729997331426noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7141972961224035622.post-78119754736461425222009-10-20T09:47:00.003+02:002009-10-20T09:59:21.421+02:00"Tots son iguals"<div align="justify">“Tots són iguals”. “Al poble no l’importa lo que robi un polític mentre gestioni bé”. Aquests són els dos arguments tan ‘convincents’ que atorga la dreta als entramats de política corrupta com el Gürtel.<br />És normal que una persona de dretes faci referència a la segona frase. Està clar que una persona de dretes no té la moral ni la ètica apropiades per a que li importi que utilitzin els seus diners públics. També és normal que després acompanyin aquest argument amb un “jo faria el mateix”, és clar, per això els votes no te digo...<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzc04mx-OSYHAcNlCdBFAHU09zEVUCNwaZMaAQV8nnLob_l2ZsrOr43JDqbHDwM1CcvZPfR9Bg4UwvYd-XGdX4bZCe44HTeM_lUDOASnpWqGh4DGE4ls8iiSBvHxtXuwQsQROtdxBlGMj1/s1600-h/imputados.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5394588294647267666" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 200px; CURSOR: hand; HEIGHT: 147px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzc04mx-OSYHAcNlCdBFAHU09zEVUCNwaZMaAQV8nnLob_l2ZsrOr43JDqbHDwM1CcvZPfR9Bg4UwvYd-XGdX4bZCe44HTeM_lUDOASnpWqGh4DGE4ls8iiSBvHxtXuwQsQROtdxBlGMj1/s200/imputados.jpg" border="0" /></a>Aquesta és una postura que des de l’esquerra i des de la radicalitat democràtica que professo no la podem admetre i ens hem de fer forts en front a aquesta idea. Als que tenen aquesta opinió no els podem canviar però sí ens podem organitzar els que no pensem com ells, perquè, encara i que de vegades no ho sembli, som més que ells. La dreta ha aconseguit el poder gracies a les empreses i al caciquisme d’uns pocs que pensen tenir el control de tot un poble i que a més el poden enganar dominant les elits gràcies, entre d’altres coses, als privilegis aconseguits en la transició i derivats del franquisme.<br />I no és l’única herència, el “tots són iguals” i el “en política no t’hi fiquis”, són dos arguments totalment heretats d’aquell pensament franquista. I hem de deixar ben clar que NO! No tots som iguals. Hi haurà algun problema intern o no en els partits d’esquerres, però la ideologia i la ètica de partit no deixa que aquest tipus de personatges proliferin, mentre que el Partit Popular no fa més que amagar i encobrir delinqüents. Això del “tots són iguals” que ve acompanyat d’un “i amés encara no s’ha demostrat res” és la perfecta demostració de la política d’encobriment i hipocresia que du a terme sense cap intenció d’amagar-la el PP. Encobrint els alts càrrecs des de Aznar a Camps, passant per Esperanza Aguirre, i tombant petits troncs com Costa.<br />No tots som iguals, no tots robem i no tots encobrim els que sabem que ho fan malament. No utilitzem un partit que s’autodetermina com cristià, que ja se nota el perquè, per a que els lladres s’acollin a sagrat i es pensin que si estan allà dintre no els hi passarà res. Ho sento senyors però això no és així. Als nostres partits, els delinqüents tenen càstig.</div>Sóc unhttp://www.blogger.com/profile/05895949729997331426noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7141972961224035622.post-69860027168245756792009-06-15T13:02:00.005+02:002009-06-15T13:11:33.012+02:00I ara?Una cosa que segurament tornarà a ocòrrer, com és l'eurodirectiva de les 65 hores i no tindrem ni un mínim de força política per a que passi el mateix que llavors. Passarà? Sabem que és Europa i no li donem importància? Quan guanya la Champions el Barça sí que li donem d'importància a Europa. Deixo el video per a què hi pensem. És un video de la campanya electoral del PSOE per a aquestes eleccions europees. Força important.<br />No obstant, aquest video tan remarcable el vaig veure per primer cop al mítin de Zapatero el 4 de juliol, 3 dies abans de les eleccions.<br /><br /><object style="WIDTH: 322px; HEIGHT: 201px" height="201" width="322"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/NgbWUqWFpvk&hl=es&fs=1&"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/NgbWUqWFpvk&hl=es&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object><br /><br />Moltes coses en que pensar...<br /><br />Salut, força i a seguir lluitant!!Sóc unhttp://www.blogger.com/profile/05895949729997331426noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7141972961224035622.post-76671529590466062502009-05-28T12:36:00.007+02:002009-05-28T12:42:14.002+02:00"No importa de desir nada más"<p> <img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5340822404907156114" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 239px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyjQ2hyphenhyphenKiMSS7Ey1FsVmLhtO6-_Lm-Rg7NYGDhepTwGZYh-ZQJnGrU1iwFWYmbLRMjA0RyiYBfwTaWCOXrhiKMvSqNBZU8YgpJ1AhEkFkbQoH-SwKHeGDYy7qeTEVGDPPA71FrjIB4T2lz/s400/1243458122_extras_albumes_0%5B1%5D.jpg" border="0" /><br /></p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmUcFfYYDBrgdtzx-v2FK6gku4dAvX78HTk0pLdWv0KcYP06Ry_pZazMu90oLuZwugUptb1JSpVNQzuqZL0ZKgmmPfC8bmZHWMtsA-MNuMb5tEjmcN7vloIgXRgYSML7-79J6IkvIyS0Cw/s1600-h/1243458122_extras_albumes_0%5B1%5D.jpg"></a>Sóc unhttp://www.blogger.com/profile/05895949729997331426noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7141972961224035622.post-32321005458731758562009-05-20T23:40:00.005+02:002009-05-21T10:25:36.429+02:00Enhorabona Silvia!!<p><div align="justify"></div><div align="justify">Aquest cap de setmana torno a Mallorca. L’illa més bonica del Mediterrani i la terra que em va veure néi<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhMg10DXRv6IzVv8Qiiba-UZdbUQLVDYrFB56YBv2Dex-8nGwRumB5M4Sy-8Po1pTtWqU0cqm-n-3jWCgqLiQ7vYA2p9vICIlj2soUiPh8yzYLHEJMeZRNrlNu0-EbjFiTcU1L9z6eboBB/s1600-h/IMG_0382.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5338025290204962258" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 121px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhMg10DXRv6IzVv8Qiiba-UZdbUQLVDYrFB56YBv2Dex-8nGwRumB5M4Sy-8Po1pTtWqU0cqm-n-3jWCgqLiQ7vYA2p9vICIlj2soUiPh8yzYLHEJMeZRNrlNu0-EbjFiTcU1L9z6eboBB/s200/IMG_0382.JPG" border="0" /></a>xer. Una terra on he viscut els millors moments i els pitjors. Però només em quedo amb els bons records: els primers amors, els amics de la infància, la primera sortida al Marítim, les excursions per la Serra de Tramuntana i, per damunt de qualsevol cosa, la meva família.</div><br /><div align="justify"><br />Mallorca, una terra que em torna a trucar per viure un altre moment preciós: la boda de la meva germana. Vull dedicar aquesta entrada a ella, una persona que ho val tot i es mereix encara més. Una dona que ha trobat la felicitat en la seva ànima parella, en el seu millor amic i amb l’al·lot de tota la seva vida. Dissabte 23 és el dia dels dos, però sobretot, d’ella. Enhorabona Silvia!! I que aquesta sigui una passa més en el camí d’una vida plena de felicitat.</div>Sóc unhttp://www.blogger.com/profile/05895949729997331426noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7141972961224035622.post-64344671094030867032009-05-12T22:32:00.007+02:002009-05-13T10:29:18.139+02:00Píndola sense restriccions, a la fí<div align="justify"><br /></div><div align="justify">Per abordar aquesta nova política del govern, cal diferenciar entre la vessant mèdica i la vessant política de l’actuació. La poca informació que hem rebut sobre l’anomenad<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMAfIc2IT6-dF6iZ8ZxlZU9jYZaoN5amCjaAdmJqleccowGXVy2DMewZGWQvkfywc71zuyQuJQnP75WRY5h8v7OtgvF8uPK_hHnzC3q3SdS9rs1bKT139PkXTFt-JqrmgDcZ_5VqU_R7EM/s1600-h/Aido+y+Jimenez.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5335222223281736322" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 200px; CURSOR: hand; HEIGHT: 144px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMAfIc2IT6-dF6iZ8ZxlZU9jYZaoN5amCjaAdmJqleccowGXVy2DMewZGWQvkfywc71zuyQuJQnP75WRY5h8v7OtgvF8uPK_hHnzC3q3SdS9rs1bKT139PkXTFt-JqrmgDcZ_5VqU_R7EM/s200/Aido+y+Jimenez.jpg" border="0" /></a>a píndola del dia després provoca temor quant a les conseqüències mèdiques d’aquest medicament. </div><div align="justify"> </div><div align="justify">Es diu que la píndola és una bomba d’estrògens. Això no és veritat. El medicament postcoital és un sola dosi d’hormones, les quals no són estrògens, que no té cap conseqüència física sobre la noia. Sobre la eficàcia i la seguretat, la píndola del dia després té un 95% de probabilitat d’èxit fins a les 24 hores. L’única conseqüència mèdica és que el consum indiscriminat de la píndola disminueix aquesta probabilitat. </div><div align="justify"><br /></div><div align="justify">En l’àmbit polític, el govern espanyol s’ha equiparat a 38 països entre els quals es troben els Estats Units, Alemanya, França i el Regne Unit. Es podrà adquirir per 20 € per qualsevol dona sense límit d’edat. Això té dues implicacions molt importants. En primer lloc, les noies menors de 16 anys podran fer-se amb la píndola sense donar explicacions als seus pares, una cosa totalment improbable, ja que les dades expliquen que fins ara les menors de 16 anys només són <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhk0mIEK2I9ILIB-YpXZIk8jyBnVcWbTB5pavEuDL1PWXmfAWIeEVQgzB9FkrIvfKYMR1nlemERjcjtutvc0xtfOfaRdOlEvWFw_pSKewqwhotf3nszcEbYyJ6g79XvA2Cq8IsD1UAU_jcI/s1600-h/norlevo%5B1%5D.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5335039860532851314" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 200px; CURSOR: hand; HEIGHT: 135px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhk0mIEK2I9ILIB-YpXZIk8jyBnVcWbTB5pavEuDL1PWXmfAWIeEVQgzB9FkrIvfKYMR1nlemERjcjtutvc0xtfOfaRdOlEvWFw_pSKewqwhotf3nszcEbYyJ6g79XvA2Cq8IsD1UAU_jcI/s200/norlevo%5B1%5D.jpg" border="0" /></a>un 1,9% de les demandants i no tenen 20€ al seu abast. En segon terme, les farmàcies surten guanyant, ja que, davant de les altres opcions per aconseguir-la que ofereixen la píndola gratuïtament, elles cobraran 20 €. Per això mateix, anar a la farmàcia per adquirirl medicament serà la darrera opció. </div><div align="justify"><br /></div><div align="justify">Per últim hi hauríem d’afegir certes puntualitzacions. Aquesta política ha d’anar acompanyada d’un altre tipus de política: l’Educació. És importantíssim que els adolescents, a qui va dirigida aquesta política, tinguin total coneixement que la píndola és la darrera opció, que els anticonceptius s’han de continuar utilitzant i, sobretot, que s’ha de continuar usant utilitzant el preservatiu perquè els altres anticonceptius en cap cas no eviten les malalties de transmissió sexual. </div><div align="justify"><br /></div><div align="justify">En conclusió, una política que feia temps que es demandava, amb un bon primer plantejament però que necessita un reforç educatiu. </div>Sóc unhttp://www.blogger.com/profile/05895949729997331426noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7141972961224035622.post-14812340822331652912009-04-23T20:40:00.002+02:002009-04-23T20:45:16.552+02:00Un partit sòlid<div style="text-align: justify;"><br /> </div><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">L’estructura interna d’un partit marca clarament la seva projecció externa. És molta la gent que opina que la democràcia interna extrema d’un partit polític provoca la fragmentació del partit i dóna una imatge poc sòlida. Davant d’aquesta argumentació cal clarificar dues coses. En primer terme, és veritat que la democràcia interna provoca una fragmentació interna? I en segon lloc, la fragmentació projecta necessàriament en la ciutadania una imatge de poca solidesa?<o:p></o:p></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Tot aquell que opina que és molt millor tenir al</span><span style="" lang="CA"> front d’un partit una figura “forta” nomenada a dit, com té el Partit Popular -i això sí que es projecta clarament en la seva política cap a la ciutadania-, hauria de plantejar-se un raonament lògic: La democràcia interna no implica<span style=""> </span>en cap cas una fragmentació, sinó una pluralitat d’idees sobre una bases que uneixen els pertanyents a qualsevol partit. Sobre aquestes bases, cadascú té les seves idees pròpies, que en un partit plural i democràtic internament es poden debatre. Això fomenta l’enteniment i la complicitat entre els diferents militants i provoca una major cohesió entre tots ells. Tots som escoltats, tots tenim opinió. Per tant, la fragmentació no es més que pluralitat i debat. Aquest debat d’idees, aquesta pluralitat afavoreix la consecució d’una sola veu, una veu forta que s’asso</span><span style="" lang="CA">leix i s’internalitza en cada un dels membres del partit, ja que tots han participa</span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaBT6x-sOg-WpUqD9pGpvNuANXgRiF3i1VzbUCuQ2dvwxHNRfIMZJKipFQ9pA_UiSpUME31xwRWjSOlH28fgkG559PlXZUSusXV6rV-B0XCD2m3FA94cI7gjrYEEzZ1994xzIQjgNe6Je1/s1600-h/congreso+jsc+barcelona.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 297px; height: 208px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaBT6x-sOg-WpUqD9pGpvNuANXgRiF3i1VzbUCuQ2dvwxHNRfIMZJKipFQ9pA_UiSpUME31xwRWjSOlH28fgkG559PlXZUSusXV6rV-B0XCD2m3FA94cI7gjrYEEzZ1994xzIQjgNe6Je1/s320/congreso+jsc+barcelona.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5327959099560152914" border="0" /></a><span style="" lang="CA">t a elaborar-la. Un partit democràtic<br />internament no es més que un partit consistent i de</span><span style="" lang="CA">mocràtic </span><span style="" lang="CA">cap a l’exterior de la seva estructura.<o:p></o:p></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">En el cas contrari, ens trobem un partit que s’estructura de </span><span style="" lang="CA">man</span><span style="" lang="CA">era autocràtica o, essent benvolents, burocràtica. Aquesta és l’organització que sorgeix creient que un partit és fort només quan els seus dirigents són autoritaris, i, per tant, el país que ells go</span><span style="" lang="CA">vernin segurament només tindrà un Estat fort amb aquestes mateixes característiques, com ja es va demostrar. A més, ara ¿qui mostra major</span><span style="" lang="CA"> fragmentació interna com a partit, aquell que disposa d’un líder elegit a dit i que es desfà dels seus competidors per presentar-se sol als congressos, o els realment democràtics internament?<o:p></o:p></span></p>Sóc unhttp://www.blogger.com/profile/05895949729997331426noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7141972961224035622.post-55550349790192693392009-04-14T00:12:00.002+02:002009-04-14T00:19:49.910+02:00Vencedors i vençuts<div align="justify">14 d’abril… Ja són 78 els anys que han passat de l’establiment de la Segona República espanyola. Més de tres quarts de segle d’una entrebancada història en què només es perfilen 5 anys de república i federalisme.<br />En l’actual democràcia, sempre ens han estat inculcant des de petits que els culpa<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKS2Wf0ra8jmHoyaSV1vnLLjRUCfV6lv9sc5dY-PhWhXEycD7gsJKEIe2G7Mgfa2PKvpSyoxH2g3ck-48gsepHgTOOBpKZwaZeI6qxwHbh9NjcXVnB3hdkdPRZj2NiuOOwr-ySIILrSiZz/s1600-h/dia+de+la+Rep%C3%BAblica.bmp"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5324303847455684322" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 181px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKS2Wf0ra8jmHoyaSV1vnLLjRUCfV6lv9sc5dY-PhWhXEycD7gsJKEIe2G7Mgfa2PKvpSyoxH2g3ck-48gsepHgTOOBpKZwaZeI6qxwHbh9NjcXVnB3hdkdPRZj2NiuOOwr-ySIILrSiZz/s200/dia+de+la+Rep%C3%BAblica.bmp" border="0" /></a>bles de la Guerra foren els dos bàndols, que els dos ho van fer malament i que els dos van matar. Ningú no s’atura a pensar qui foren els que s’alçaren envers un govern legítim i democràtic. Qui fou qui després va prendre represàlies contra els nostres familiars i amics. Qui ens ha dut poc a poc a crear una societat espanyola sense cultura política. Ni tan sols pensem que la Guerra Civil la van perdre els que vetllaven per uns valors democràtics, republicans, que defensaven la llibertat de les dones i els homes del nostre estat. I aquests, van perdre contra els bàrbars, dictadors, feixistes i censuradors que s’havien alçat contra la democràcia.<br />La República és un sistema més que anhelat per molts espanyols i catalans. I la data que avui celebrem n’és la darrera experiència. Un sistema de govern que va tenir aspectes negatius, com per exemple el sistema electoral proporcional que desembocava en un sistema multipartidista extrem que provocà un desgavell a l’hora de governar, amb 15 canvis de govern en 6 anys, o la polarització de l’eix esquerra-dreta.<br />Tot i així, la Segona República Espanyola fou l’època de més llarga durada d’un estat espanyol federal i laic, en què les dones començaren a poder votar, que implantà un sistema de seguretat social i en el qual l’educació es va alliberar, a la fi, de l’església catòlica. En altres paraules: el primer Estat Social i de Dret real de què va poder gaudir Espanya.<br />Per això dies com avui s’han de celebrar, per a reivindicar que nosaltres volem aquest tipus d’estat, que som aquí per reformar la democràcia heretada d’un dictador i convertir-la en una democràcia real, que no ‘reial’.<br /><br />Salut i República. </div>Sóc unhttp://www.blogger.com/profile/05895949729997331426noreply@blogger.com4