20 d’octubre, 2009

"Tots son iguals"

“Tots són iguals”. “Al poble no l’importa lo que robi un polític mentre gestioni bé”. Aquests són els dos arguments tan ‘convincents’ que atorga la dreta als entramats de política corrupta com el Gürtel.
És normal que una persona de dretes faci referència a la segona frase. Està clar que una persona de dretes no té la moral ni la ètica apropiades per a que li importi que utilitzin els seus diners públics. També és normal que després acompanyin aquest argument amb un “jo faria el mateix”, és clar, per això els votes no te digo...
Aquesta és una postura que des de l’esquerra i des de la radicalitat democràtica que professo no la podem admetre i ens hem de fer forts en front a aquesta idea. Als que tenen aquesta opinió no els podem canviar però sí ens podem organitzar els que no pensem com ells, perquè, encara i que de vegades no ho sembli, som més que ells. La dreta ha aconseguit el poder gracies a les empreses i al caciquisme d’uns pocs que pensen tenir el control de tot un poble i que a més el poden enganar dominant les elits gràcies, entre d’altres coses, als privilegis aconseguits en la transició i derivats del franquisme.
I no és l’única herència, el “tots són iguals” i el “en política no t’hi fiquis”, són dos arguments totalment heretats d’aquell pensament franquista. I hem de deixar ben clar que NO! No tots som iguals. Hi haurà algun problema intern o no en els partits d’esquerres, però la ideologia i la ètica de partit no deixa que aquest tipus de personatges proliferin, mentre que el Partit Popular no fa més que amagar i encobrir delinqüents. Això del “tots són iguals” que ve acompanyat d’un “i amés encara no s’ha demostrat res” és la perfecta demostració de la política d’encobriment i hipocresia que du a terme sense cap intenció d’amagar-la el PP. Encobrint els alts càrrecs des de Aznar a Camps, passant per Esperanza Aguirre, i tombant petits troncs com Costa.
No tots som iguals, no tots robem i no tots encobrim els que sabem que ho fan malament. No utilitzem un partit que s’autodetermina com cristià, que ja se nota el perquè, per a que els lladres s’acollin a sagrat i es pensin que si estan allà dintre no els hi passarà res. Ho sento senyors però això no és així. Als nostres partits, els delinqüents tenen càstig.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada