Hi ha milions de coses que podem dir per a contestar aquesta pregunta. De fet, segurament cada català i cada espanyol podria dir la seva, segons la seva pròpia perspectiva de vista.
No obstant, intentaré donar una mica de llum al tema. Si ens aturem a mirar
les enquestes dels darrers anys podem comprovar que fins ara l’abstencionisme i la denominada desafecció política han anat a l’alça entre el poble català i espanyol. No és complicat pensar que els polítics como a “classe social” apartada son un problema. I aquí rau el problema més important, que veiem els polítics com una classe social distinta a la nostra, és a dir, que estan separats de la ciutadania. La de vegades que hem escoltat un cop rere l’altra “haurien de ser mileuriristes i veuries tu”, “haurien d’agafar el metro o el tren, com fem nosaltres”. Són només uns exemples.
Aquest, en la meva opinió, és el major argument explicatiu de per què el polític és un problema. No és un problema pel fet d’existir. Ha d’existir. És que els polítics es veuen com una cosa llunyana. Podem explicar per què els polítics es veuen tan llunyans de la ciutadania? Tampoc existeix una explicació clau. Podem partir de l’herència política del franquisme, del “tu hijo no te metas en política” (cosa que m’ha dit el meu pare més d’un cop). Aquesta cultura política va a pitjor en temps de crisi on el ciutadà veu que ja no només son una classe social distinta sinó que, a més, no solucionen el problema.
Al veure que hi ha una classe política en la que es millor no ficar-s’hi i, que a més, no solucionen els problemes i estan tot el dia barallats sumant que les noticies dels mitjans solen parlar dels polítics corruptes (per sort encara segueix essent notícia) es normal que la sortida fàcil de tot ciutadà, que a Espanya sòl tenir poc interès en la política, sigui dir que els polítics son un problema.
No obstant, intentaré donar una mica de llum al tema. Si ens aturem a mirar
les enquestes dels darrers anys podem comprovar que fins ara l’abstencionisme i la denominada desafecció política han anat a l’alça entre el poble català i espanyol. No és complicat pensar que els polítics como a “classe social” apartada son un problema. I aquí rau el problema més important, que veiem els polítics com una classe social distinta a la nostra, és a dir, que estan separats de la ciutadania. La de vegades que hem escoltat un cop rere l’altra “haurien de ser mileuriristes i veuries tu”, “haurien d’agafar el metro o el tren, com fem nosaltres”. Són només uns exemples.Aquest, en la meva opinió, és el major argument explicatiu de per què el polític és un problema. No és un problema pel fet d’existir. Ha d’existir. És que els polítics es veuen com una cosa llunyana. Podem explicar per què els polítics es veuen tan llunyans de la ciutadania? Tampoc existeix una explicació clau. Podem partir de l’herència política del franquisme, del “tu hijo no te metas en política” (cosa que m’ha dit el meu pare més d’un cop). Aquesta cultura política va a pitjor en temps de crisi on el ciutadà veu que ja no només son una classe social distinta sinó que, a més, no solucionen el problema.
Al veure que hi ha una classe política en la que es millor no ficar-s’hi i, que a més, no solucionen els problemes i estan tot el dia barallats sumant que les noticies dels mitjans solen parlar dels polítics corruptes (per sort encara segueix essent notícia) es normal que la sortida fàcil de tot ciutadà, que a Espanya sòl tenir poc interès en la política, sigui dir que els polítics son un problema.
Sí, és cert -com encertadament exposes i motives-, els polítics són considerats un problema per un percentatge notable de la ciutadania, i probablement n’hi ha molts que ho són, i en més d’un sentit.
ResponEliminaI és que no es tracta només (i no és poc) que els ciutadans vegem els nostres representants com una elit allunyada de la realitat del dia a dia i que no en resol els autèntics problemes , sinó que moltes de les persones que es dediquen a la política es veuen a si mateixes situades a un altre nivell (per suposat, més elevat) i no en defugen, ben altrament: assumeixen el paper amb relativa facilitat i fan el que poden per representar-lo tot el temps que els sigui possible.
Les actituds també influeixen en la percepció que tenim dels altres, potser tant com les accions i les omissions.
Els qui es dediquen a la política NO són tots iguals, però, tal volta una altra qüestió a intentar respondre podria ser: per què els polítics no combaten o miren de substituir la imatge que projecten i la consideració que se’n té?
Com diria un amic meu, m'ho has deixat "a huevo". La meva següent entrada anirà sobre com els polítics poden demostrar que no estan gens allunyats de la ciutadania. Encara m'estic pensant com enfocar-ho però per ara puc dir que em basaré en dos punts molt importants: Sistema electoral i internet.
ResponEliminaPerfecte!, espero amb interès, com sempre, la nova entrada. Confio de poder llegir-la i, si n'és el cas, comentar-la, ben aviat!
ResponElimina