19 de maig, 2010

Optimista

No se si és per la recent proclamació del Barça com a campió de lliga davant d’un Madrid plagat d’estrelles estrellades. Tampoc sé si és perquè quan t’aixeques d’hora havent acabat la son et sents millor. O perquè estic descobrint als Manel, un grup que només fa cançons que et deixen bon sabor de boca. També potser perquè he posat la televisió i duen més de mitja hora sense notícies crispants. Qui sap, per ventura és perquè quan he pujat la persiana m’he trobat amb la Torre Agbar sota un cel blau i il·luminat per un Sol encara mandrós que sembla que no es vulgui despertar. No se perquè, de veritat, però hi ha dies que t’aixeques optimista davant els reptes que et depararà el camí.

La setmana passada em vaig assabentar, per un conegut, que existeix un tipus de psicologia que s’anomena emocional i que ajuda a perllongar aquests moments optimistes que ens regala la vida i intenta contenir les sensacions negatives perquè no durin tant temps. Quatre o cinc dies després un professor del meu Màster, que és professor de psicologia a la Autònoma, em va dir que aquells que veuen la vida de forma negativa està comprovat que tenen una perspectiva més real del món. Doncs ja ens val.

La veritat és que no tinc ni idea de psicologia emocional, ni tampoc tinc ni idea de contenir ni retenir sentiments. Tampoc vull pensar que tinc una concepció irreal del món però si és la única explicació del meu optimisme crònic, serà que visc en un món platònic.

Os deixo un vídeo a veure si tots ens tornem una mica més optimistes:


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada