Hi manca morat

Dimecres passat va fer 79 anys que milions d’espanyoles envaïren els carrers de les seves ciutats per celebrar la instauració de la Segona República Espanyola.

Actualment es troba molt present de bell nou el tema de la Memòria Històrica. I són molts els dretans que defensen que no s’han d’“obrir ferides del passat”. Però, contràriament al que aquests sostenen, la Segona República no ha de recordar tan sols l’obertura de tombes i fosses, el jutge Garzón o l’ús del sistema judicial de forma partidista. Parlar de la Segona República no ha de ser únicament un record gairebé oblidat de la Guerra Civil. Ni tan sols no ha de ser exclusivament un record d’allò que ens arrabassà el franquisme.

Quan parlem de la Segona República Espanyola, parlem de la primera vegada que el nostre estat assumia les bases teòriques del republicanisme. I el republicanisme no és simplement l’absència de monarca. El republicanisme és igualtat entre homes i dones, igualtat d’oportunitats, laïcisme, educació pública, sanitat pública i, sobretot, democràcia representativa en la millor de les seves vessants.

La commemoració de la Segona República Espanyola és la demostració del fet que continua havent-hi gent que lluita per uns ideals que un dia, fa gairebé 80 anys, emocionaren, motivaren i il·lusionaren tota una societat. Uns ideals que foren arrabassats de tal manera que, actualment, molts sentim encara que hi ha una bandera en què hi manca morat.