14 d’abril, 2010

Visca la República!

En commemoració del Primer aniversari del meu blog, com no podria ser d’una altra manera, faig referència al meu primer article. Tornem a estar a dia 14 d’abril. Avui fa 79 anys que ens varen donar una il·lusió als espanyols. Una il·lusió que ens la van robar i que mai no ha tornat a les nostres vides però que lluitarem per tornar a tenir-la.

Sento molt no poder-me estendre perquè avui la JSC de Barcelona, com a entitat republicana que som, tenim molta feina. Vos deixo amb un document inèdit que he trobat a internet. Un document audiovisual que ens mostra totes les il·lusions que despertaven aquell dia 14 d’abril: La introducció de la dona en la política, la modernització de Espanya, la necessitat de canviar les coses, el prestigi internacional...

2 comentaris:

  1. Els pels com escarpies!! Meravellós!! Pareix increïble que existeixin aquests tipus de documents.
    El primer que me ve al cap és: quans d’aquests republicans són encara “enterrats” a les cunetes de les carreteres d’Espanya? Què és el que els fa tanta por?
    Com ja saps, en la meva època educativa, aquests temes no s’explicaven. Ens amagaven totalment la història real tan de la II República, com del cop d’estat, com de la guerra civil, com dels crims del tirà, i a més crec que encara hauran de passar una sèrie d’anys perquè es conegui tota la veritat: mentre existeixin personatges incapaços de “jutjar la seva pròpia dictadura” (‘Manifiesto por la justicia del juez Baltasar Garzón’), no tendrem una visió real dels esdeveniments.
    Tornant al dia d’ahir, me congratula saber que encara hi ha gent que no ha perdut les il•lusions que ens robaren i que pensa que és possible el seu retorn: jo crec que no ho veuré donada la meva tercera edat :)

    ResponElimina
  2. Abans de res, enhorabona per aquest primer aniversari del teu blog i, sobretot, pels continguts amb què ens fas exercitar les neurones, ens “culturitzes” i ens estimules la curiositat i els somriures :))
    Aquest vídeo que has triat avui posa, efectivament, la pell de gallina. I m’ha fet pensar immediatament en una frase (que he vist atribuïda a més d’un autor, probablement tu ens en podràs treure de dubtes) i que sempre m’ha produït respecte: la que diu que “el poble que oblida la seva història està condemnat a repetir-la” .
    I no és que cregui que per ignorància o oblit es repetiran literalment els mateixos fets, no. Més aviat crec que es tracta que als pobles i als individus els convé conèixer-se i reconèixer-se per no repetir episodis personals i col•lectius negatius i avançar, sempre.
    La II República significava i significa per a molts una possibilitat i una esperança de fer una gran passa cap a endavant en la nostra història.
    La derrota de la República significà un retrocés incommensurable.
    És important que els que ens veiérem privats de conèixer tota la història quan ens formàvem recuperem el temps i la memòria.
    I en això, ens hi ajudau els joves com tu.

    ResponElimina